Quan el techno va creuar l’Atlàntic i va arribar al Regne Unit, va ser acollit, liderat i expandit per uns quants artistes clau. Un dels més destacats és Luke Slater, un dels enigmes més camaleònics del techno, capaç de moure’s pels diferents vessants del gènere amb una claredat eufòrica. Des dels seus inicis com a resident a la nit Troll del club Heaven’s Soundshaft a Londres el 1989, i la seva implicació en la primera escena de raves a l’aire lliure, en Luke ha estat responsable d’algun dels temes de techno més celebrats i rics en textures dels anys 90. Ràpidament es va convertir en un dels talents emergents de la Gran Bretanya amb llançaments seminals a Peacefrog, NovaMute i Djax-Up-Beats.
Al llarg dels anys, ha anat desenvolupant múltiples identitats i projectes, publicant una gran varietat de música sota els seus àlies L.B. Dub Corp, Planetary Assault Systems i The 7th Plain per a segells com Ostgut Ton o la seva pròpia empremta, Mote-Evolver. Això sense oblidar les seves nombroses incursions leftfield sota altres pseudònims i incomptables remescles per a artistes com Depeche Mode, Madonna, Octave One, Joey Beltram i Kenny Larkin. El seu so ric i potent és tan evident a les seves produccions com a les seves barreges, on demostra la seva habilitat per trossejar, fusionar i reinventar les seves arrels influenciades per Detroit amb els sons contemporanis que han anat sorgint al llarg de les èpoques.
Durant les últimes tres dècades, el so de Slater s’ha polit arreu del món, sumant residències en espais de culte com Berghain i actuant a pràcticament qualsevol club o festival de referència, des dels boscos holandesos de Dekmantel fins al Fuji Rock Festival al Japó. Els seus directes, especialment els xous de Planetary Assault Systems, s’han convertit en experiències llegendàries. La seva gira en viu «Temporary Suspension» va rodar durant dos anys, consolidant la seva reputació com a innovador d’estudi i com un intèrpret de directe aclaparador.
En l’etapa més recent de la seva carrera, Slater ha canalitzat noves energies tant en projectes clàssics com nous. El retorn d’alguns dels seus àlies més coneguts ha estat rebut amb un gran reconeixement en forma de múltiples àlbums, EP i remescles. Col·laboracions com Egopoint, on la coreografia del primer ballarí solista del Staatsballett Berlin acompanyava una composició de The 7th Plain, el van situar a la primera línia de l’experimentació. Mentrestant, conceptes nous com el projecte de directe LSD (una col·laboració entre Dave Sumner [Function], Steve Bicknell i ell mateix) han captivat la imaginació dels aficionats de sempre i de les noves generacions.
L’àlbum de 2020 Berghain Fünfzehn va exemplificar la seva habilitat artesanal a l’hora de mantenir-se a l’avantguarda de la música electrònica, creant noves composicions a base de trossejar, fer bucles i transformar sons del catàleg històric d’Ostgut Ton. Aquest enfocament creatiu va continuar en el seu Essential Mix per a la BBC Radio One aquell mateix any, oferint finalment un esperat xou de dues hores que va demostrar la seva vigència davant les noves generacions de clubbers.
Els anys següents han estat testimonis d’una evolució constant a través dels seus diferents perfils. Els seus àlbums de 2021 Say It Loud i Sky Scraping a Token van mostrar la faceta més elemental de Planetary Assault Systems, i Resident Advisor va incloure diversos dels seus tracks en els seus llistats de l’any. Aquests treballs es van nodrir tant de material d’estudi com de fragments enregistrats durant els aclamats xous en directe de P.A.S., celebrant l’esperit de clubs i festivals amb una energia clarament vitalista i de club.
Després d’un parèntesi de cinc anys, el 2024 va marcar el retorn de L.B. Dub Corp amb Saturn to Home a Dekmantel, que va incloure col·laboracions amb la llegenda del deep house Robert Owens, el pioner del dub techno Paul St. Hilaire, la icona de l’electro francesa Kittin i Alex de Baal & Mortimer. L’àlbum va incorporar bateries en directe per primera vegada en la carrera de Slater, celebrant l’agitació cultural que va marcar el seu camí i rendint homenatge a figures com el filòsof de carrer d’Eindhoven Arnol Kox, el lema del qual, «Only The Good Times», es va convertir tant en el títol d’un track com en un referent filosòfic, remesclat per Burial per a una edició limitada en vinil.
Per la seva banda, Mote-Evolver ha continuat la seva trajectòria influent; el llançament de Deep Heet Vol. 5 el 2024 va marcar la referència número 70 del segell, paral·lelament a col·laboracions amb Dubfire a The Dissent EP. El recopilatori Reassembled de 2025 va tornar a demostrar la capacitat de Slater per atraure col·laboradors de primer nivell, presentant versions reimaginades de temes de Planetary Assault Systems a càrrec d’Oscar Mulero, Len Faki, Chlär, Rene Wise i el mateix Slater, confirmant la seva influència continuada en el techno contemporani. A partir d’aquí, l’enigma continua desvetllant-se mentre consolida el seu llegat a la música electrònica actual.
